A Praga!

Finalment he estat estudiant a Praga durant tot el primer semestre del curs 2008-2009.

Les meves vivències d'aquesta exitosa experiència han quedat plasmades al blog:

www.bohemiamoraviasilesia.blogspot.com

Impressions de Praga

Praga, o Praha en txec, la que en diuen "ciutat daurada". "La ciutat de les cent cúpules", també. És el cor d'Europa i la capital de la Bohèmia. Les aigües del Moldava han donat a la ciutat molt més que una bellíssima estampa. Com dipositant els seus sediments a les ribes, el riu ha anat fent arribar al llarg dels temps, -a més del comerç-, la riquesa de l'art, la cultura i el pensament. I la música, com la qui més, ha trobat en aquesta ciutat un dels millors indrets on germinar.

L'onze de novembre vaig arribar a Praga amb la intenció de conèixer personalment el seva Acadèmia de les Arts i els seus professors de clarinet. Em vaig hospedar a la seva residència d'estudiants, un edifici de principis del segle XX ubicat en el barri vell de Praga. La residència estava acabada de restaurar i l'havien inaugurat el mes passat. Disposa de tot tipus de serveis, incloses cambres d'estudi, internet, cuina, i les habitacions són impecables.

L'Acadèmia de les Arts (AMU) imparteix els ensenyaments de diferents disciplines artístiques: Teatre (DAMU), Film i Televisió (FAMU) i Música i Dansa (HAMU). L'Acadèmia de Música és situada al Mala Strana, en el petit barri que queda als peus de la Catedral de Sant Vito i el castell de Praga, un dels indrets més bonics de la ciutat. El passeig des de la residència fins allà, passant per la monumental plaça Staromestske i atravessant l'imponent pont de Carles, et fa somniar despert.

Al conservatori no s'hi veu gaire gent. Sembla que no hi hagi ningú. La gent s'amaga dins les grans sales d'aquest doble palau barroc, estudiant i fent classe, i els passadissos romanen deserts. Això sembla una metàfora del caràcter que he pogut observar dels txecs. De portes enfora són freds i distants com els passadissos recargolats i desoladors del conservatori. Ara bé, darrera de cada porta tancada hi ha vida, i si te l'obren, hi trobes la calidesa i la amablilitat que tant portaves esperant trobar. En efecte, el tracte amb els professors Jiri Hlavac i Vlastimil Mares va ser molt bo. En aquelles sales tan grans semblava de debò que el que anaves a fer allà era una cosa molt important. I és que la música no n'és d'important? A vegades ens n'oblidem. Va ser tan interessant rebre una classe de Hlavac com de sentir tocar alguns dels alumnes dels dos professors. Em va agradar el seu so i observar com la seva tècnica superava de bon tros la que requerien les obres treballades. Em va agradar especialment com un alumne va tocar de memòria i brillantment el Tema amb Variacions de Jean Françoix.

La reunió amb la Cap de Departament d'Estudiants, Lea Motlová, em va acabar d'aclarir diferents qüestions que tenia al voltant d'anar a Praga a fer un postagrau un cop acabat el grau superior a l'ESMUC. Però, qui més em va resoldre dubtes, va ser un estudiant ERASMUS de Ciudad Real que està estudiant piano allà. A més d'ell, també vaig poder conèixer un americà de Nova York que estava fent un curs de direcció i un parell d'estudiants de teatre txecs, tots ells allotjats a la residència. Havent-los conegut a ells vaig acabar de veure que el tracte pròxim amb els txecs pot arribar a ser bo, a diferència de la mala manera en que en algunes ocasions m'havia sentit atès.

L'Acadèmia de les Arts de Praga ha deixat el llistó molt alt a d'altres conservatoris pels quals també hi estic interessat. Però d'aquí al juny, que és quan faré les proves d'accés a Praga, les coses poden haver donat moltes voltes, així que ¿qui sap on acabaré estudiant el curs vinent?